viernes, 14 de junio de 2013

UNA VISITA A LA TARRAGONA ROMANA - HISTÒRIA

MURALLES DE TÀRRACO
La zona més antiga de Tarragona romana són les muralles, van ser construïdes en dues fases on es pot observar clarament la diferència entre aquestes dues parts:
1- La primera fase es va contruir entre el 217 i el 197 a.C., corresponent a la base militar que va bastir-se en la segona guerra púnica: es tractava d'una muralla baixa construïda amb un parament megalític (grans blocs irregulars de pedra) que arribava als sis metres d'alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus.

2- La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari efectuada entre el 150 i el 125 a.C. La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres d'alçada. En dos trams es va conservar l'antiga muralla com a base del parament de carreus.  
Tarragona és dels llocs més antics on es troben fonaments molt vells i molt meravellosos, i existeixen coses que no es desfan mai encara que totes les va destruir Tarif, el fill de Nazayr, quan va entrar a Espanya, i ell va matar les gents i va destruir les obres; però no va poder amb totes perquè eren molt fermes (...).





EL FÒRUM PROVINCIAL
El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. Va ser possible utilitzar un espai tan immens d'una ciutat plenament desenvolupada perquè es va recórrer als terrenys que abans havien estat ocupats per la gran base militar instal·lada a la part alta del turó des dels inicis de la presència romana a Tàrraco. 

El conjunt s'articula en les dues terrasses superiors, tot i que el mateix programa constructiu ja devia contemplar la continuïtat amb una tercera, la del circ, bastit poc després però amb íntima connexió amb el fòrum provincial, ja que allotja diversos accessos per arribar al fòrum. En la terrassa més alta el temple, probablement consagrat a August, presidia el complex envoltat d'un ampli recinte porticat, del qual s'ha trobat trams del mur i elements decoratius. El temple en si, situat en el lloc que avui ocupa la catedral, no s'ha localitzat cap resta, només s'ha tobat alguns fragments de la decoració.

A diferència del temple la immensa plaça de representació, que ocupava la terrassa mitjana, sí que s'ha conservat en bona part. En efecte, com passa amb el circ, se'n poden rastrejar molts trams de les galeries o murs en edificis dels casc antic. A més les seves estructures han condicionat el traçat medieval dels carrers que queden per sota de la catedral. Als angles del costat nord-est s'alçaven dues torres que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ per mitjà de galeries i escales internes i que han arribat fins avui integrades en l'antiga Audiència i en el Castell del Rei o Pretori. Així mateix dues escalinates unien, l'una, el circ i la plaça i, l'altra, la plaça i el recinte del temple. A partir del segle V les estructures del fòrum provincial van començar a aprofitar-se per construir altres edificis.

EL CIRC DE TÀRRACO
El fòrum provincial es complementava amb el circ, construït durant el regnat de Domicià i destinat a les curses de carros. L'edifici, que estava entre la muralla sud-est i la part nord-oest, separava i alhora comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.
La tècnica constructiva era diversa:
  • Argamassa encofrada per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.
  • Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

L'AMFITEATRE DE TÀRRACO
L'últim gran edifici per a espectacles, després del teatre i del circ, construït a Tàrraco va ser l'amfiteatre, aixecat a principis del segle II d.C. i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Destinat als espectacles violents -lluites de gladiadors, caceres de feres i execucions-, va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia.
Així la graderia o cauea està en el costat oest retallada a la roca, mentre que la resta va ser aixecada per mitjà de caixes massisses i de morter de calç i voltes encofrades. D'aquestes estructures de morter solament s'han conservat la petita part central del cantó mar, a l'entorn de l'arc d'accés a la tribuna de les autoritats (puluinar). Llevat d'aquests dos sectors oposats, la resta de grades que es veuen en l'actualitat són producte d'una reconstrucció dels anys 70. La cauea, amb una capacitat per a uns 14.000 persones, estava dividida en tres sectors horitzontals en els quals es distribuïen els espectadors segons el seu estatus social, en ordre ascendent des de les tres fileres inferiors ocupades per l'estament privilegiat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario