UNA VISITA A LA TARRAGONA ROMANA - HISTÒRIA

MURALLES DE TÀRRACO

La zona més antiga de Tarragona romana són les muralles, van ser construïdes en dues fases on es pot observar clarament la diferència entre aquestes dues parts:

1- La primera fase es va contruir entre el 217 i el 197 a.C., corresponent a la base militar que va bastir-se en la segona guerra púnica: es tractava d'una muralla baixa construïda amb un parament megalític (grans blocs irregulars de pedra) que arribava als sis metres d'alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus.

2- La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari efectuada entre el 150 i el 125 a.C. La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres d'alçada. En dos trams es va conservar l'antiga muralla com a base del parament de carreus.  

Tarragona és dels llocs més antics on es troben fonaments molt vells i molt meravellosos, i existeixen coses que no es desfan mai encara que totes les va destruir Tarif, el fill de Nazayr, quan va entrar a Espanya, i ell va matar les gents i va destruir les obres; però no va poder amb totes perquè eren molt fermes (...).

EL FÒRUM PROVINCIAL

El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. Va ser possible utilitzar un espai tan immens d'una ciutat plenament desenvolupada perquè es va recórrer als terrenys que abans havien estat ocupats per la gran base militar instal·lada a la part alta del turó des dels inicis de la presència romana a Tàrraco. 

El conjunt s'articula en les dues terrasses superiors, tot i que el mateix programa constructiu ja devia contemplar la continuïtat amb una tercera, la del circ, bastit poc després però amb íntima connexió amb el fòrum provincial, ja que allotja diversos accessos per arribar al fòrum. En la terrassa més alta el temple, probablement consagrat a August, presidia el complex envoltat d'un ampli recinte porticat, del qual s'ha trobat trams del mur i elements decoratius. El temple en si, situat en el lloc que avui ocupa la catedral, no s'ha localitzat cap resta, només s'ha tobat alguns fragments de la decoració.

A diferència del temple la immensa plaça de representació, que ocupava la terrassa mitjana, sí que s'ha conservat en bona part. En efecte, com passa amb el circ, se'n poden rastrejar molts trams de les galeries o murs en edificis dels casc antic. A més les seves estructures han condicionat el traçat medieval dels carrers que queden per sota de la catedral. Als angles del costat nord-est s'alçaven dues torres que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ per mitjà de galeries i escales internes i que han arribat fins avui integrades en l'antiga Audiència i en el Castell del Rei o Pretori. Així mateix dues escalinates unien, l'una, el circ i la plaça i, l'altra, la plaça i el recinte del temple. A partir del segle V les estructures del fòrum provincial van començar a aprofitar-se per construir altres edificis.

EL CIRC DE TÀRRACO

El fòrum provincial es complementava amb el circ, construït durant el regnat de Domicià i destinat a les curses de carros. L'edifici, que estava entre la muralla sud-est i la part nord-oest, separava i alhora comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

La tècnica constructiva era diversa:

• Argamassa encofrada per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.
• Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

L'AMFITEATRE DE TÀRRACO

L'últim gran edifici per a espectacles, després del teatre i del circ, construït a Tàrraco va ser l'amfiteatre, aixecat a principis del segle II d.C. i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Destinat als espectacles violents -lluites de gladiadors, caceres de feres i execucions-, va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia.

Així la graderia o cauea està en el costat oest retallada a la roca, mentre que la resta va ser aixecada per mitjà de caixes massisses i de morter de calç i voltes encofrades. D'aquestes estructures de morter solament s'han conservat la petita part central del cantó mar, a l'entorn de l'arc d'accés a la tribuna de les autoritats (puluinar). Llevat d'aquests dos sectors oposats, la resta de grades que es veuen en l'actualitat són producte d'una reconstrucció dels anys 70. La cauea, amb una capacitat per a uns 14.000 persones, estava dividida en tres sectors horitzontals en els quals es distribuïen els espectadors segons el seu estatus social, en ordre ascendent des de les tres fileres inferiors ocupades per l'estament privilegiat.

AMFITEATRES ROMANS

- Digueu l’etimologia del mot amfiteatre.

L’etimologia de la paraula amfiteatre prové del grec "amphi" (tots els costats) i "theatros" (lloc per a veure), és a dir: teatre on es pot veure a banda i banda.

- Consta de tres parts bàsiques:

• La pista o arena: era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
• El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
• La graderia o cauea: construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos. Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium.

- Enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui hi prenia part.

    - Les lluites de gladiadors: els gladiadors eren condemnats a mort o esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure. Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant. Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. 

  - Tipus de gladiadors: es coneixen fins a 26 tipus de gladiadors, però els més habituals eren aquest quatre:

        - Samnites: escut (scutum) i espasa (spatha).
        - Tracis: protegits per una rodella (parma) i un punyal (sica). 
        - Mirmilló: portava un casc que representava un peix marí. 
        - Retiari: portava una xarxa (rete) i un trident (tridens).

Les uenationes: eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'Imperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.
Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estanys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.
Execucions: a l'amfiteatre els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia.

- Esmenteu les ciutats romanes de Catalunya que en conserven restes i on es troben en relació amb les muralles.

Amfiteatre de Tarragona. 

CURSUS HONORUM

Preguntes del professor: 

Llegiu amb atenció les definicions que hi ha a continuació i digueu a quins magistrats de la

república romana fan referència:

1. Eren els magistrats més importants des del punt de vista civil i militar i donaven nom als anys del calendari romà. S’ocupaven de la direcció de les operacions bèl·liques i del reclutament de lleves;tenien el dret de convocar i de presidir el senat i les assemblees; i, finalment, també teniencompetències administratives (per exemple, l’administració de les terres públiques, la imposició detributs, etc.).

 Els magistrats més importants des del punt de vista civil i militar eren els cònsuls.

2. Eren magistrats elegits en els comicis centuriats que tenien l’administració de la justícia com a principal comesa. N’hi havia un d’urbanus, que s’encarregava dels afers entre els ciutadans de Roma i un de peregrinus, que s’encarregava dels afers en què intervenia algun estranger.

Els magistrats elegits en els comicis centuriats que tenien l’administració de la justícia com a principal comesa eren els pretors.

3. Eren els administradors de les finances públiques. A Roma s’ocupaven de la gestió de l’erari públic i, a mesura que s’anà ampliant el nombre de províncies, s’ocuparen també de la gestió de les finances d’aquestes províncies (cobrament d’impostos, pagament de la soldada, venda del botí de guerra, etc.). Obtenir aquesta magistratura era el primer esglaó en la carrera de qualsevol ciutadà que es volgués dedicar a la política.

Els administradors de les finances públiques eren els qüestors.

4. Eren els magistrats que s’encarregaven del manteniment de temples i edificis públics, així com de l’abastiment dels mercats i de l’organització de jocs públics, fet aquest darrer que molts d’ells usaven com a mitjà per guanyar popularitat i vots per poder accedir a magistratures més importants.

Els magistrats que s’encarregaven del manteniment de temples i edificis públicsEren els Edils curules.

EL CIRC ROMÀ

- Expliqueu la forma de l'edifici i les parts de què constava:
El circ romà té més o menys una forma ovalada, és un rectangle amb un o dos extrems rodons.

• La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
• A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
• Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).
• Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
• A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

- Descriviu els espectacles que s’hi feien, com es desenvolupaven, qui hi prenia part i com anaven vestits: 
Les curses de carros eren els jocs més antics i els que van ser més importants. 
Primer de tot, es feia un sorteig per a determinar el lloc de sortida de cadascuna de les factiones (equips): blancs, blaus, vermells i verds. Els carros se situaven en el seu corresponent carrer
-carcer- i es donava la sortida, que la determinava el magistrat que presidia els jocs; assegut al
pulvinar o tribuna de les autoritats, deixava caure un mocador de la mà i començava la cursa.

Els corredors havien de fer set voltes completes en el menor temps possible per guanyar. 

- Competicions: 
Ludus Troianus, que consistia en un simulacre de batalla entre els joves de l'aristocràcia.
- Exhibicions eqüestres, acrobàcies a cavall realitzades per genets experts (desultores).
- Carreres pedestres, en què durant hores i hores els participants donaven centenars de voltes a la pista del circ.
- Curses de carros, que eren el plat fort dels jocs. Els carros eren tirats per dos, tres o quatre cavalls. Cada cursa consistia en donar set voltes a la pista al voltant de l'espina central.

- Esmenteu les ciutats romanes de Catalunya que en conserven restes i digueu la ubicació que tenen en la planimetria de la ciutat.

L'únic circ romà que es pot trobar a Catalunya és el de la ciutat de Tarragona,actualment només queden les restes de seients en dues escales i les "butaques V.I.P." que eren reservades per les autoritats.